Perfectament podríem dir que interpretar teatre o cinema consisteix a suplantar, i fer-ho amb la millor subtilitat i precisió per tal d’incorporar els trets ficticis d’una personalitat, d’un caràcter, d’unes circumstàncies corresponents a un personatge quasi sempre inventat per un dramaturg o guionista. De vegades, però, l’origen del personatge, a banda del seu pas per la dramatització, no procedeix de la ficció sinó de la vida real. Característica aquesta que pot magnificar el concepte de suplantació quan el personatge és mort...