Tot i el seu estat aparentment satisfactori, la vida teatral espanyola pateix dues greus carències que, potser per ser cròniques, passen desapercebudes en els habituals diagnòstics:

• La creació prescindeix olímpicament de la investigació.
• Les seves produccions renuncien a tenir incidència en la societat civil.

No s’ha de confondre investigació amb innovació, ja que aquesta pot consistir simplement en la incorporació de recursos tecnològics, en el plagi de les noves tendències...